The Catch icon
Ex Libris

Gustar y emocionar. Ensayo sobre la sociedad de la seducción, de Giles Lipovetsky

02/25/2021| 5 mins

Un text clau per saber gestionar una need clau en l’estratègia i la innovació.



Nre. de pàgines: 470
Editorial: Anagrama (Argumentos)
Idioma: Castellà
ISBN: 9788433964601
Any d’edició: 2020
Any de publicació original: 2017
Plaça d’edició: Barcelona
On comprar-lo: Amazon

En 2 frases:

«Totes les societats han desenvolupat recursos que permeten augmentar el poder d'atracció dels éssers»

«Després del cinema i la música gravada, li toca al màrqueting, la publicitat i el branding centrar tota la seva atenció en la dimensió afectiva»

En 500 caràcters:

El rol de la seducció en la definició i el funcionament de la societat actual és clau, ja que està present en totes les esferes, i és una estratègia essencial per construir i mantenir interès en les nostres marques i propostes.

Actes com ara el festeig, el flirteig i lligar, que es beneficien d’uns codis gairebé universals i es desenvolupen mitjançant guarniments i expressions, ja no tan sols tenen lloc entre persones sinó també entre marques i persones.


Per què he de llegir-lo:

Des de la publicació de L’imperi de l’efímer (1987), Lipovetsky ha anat explicant de manera amena i fins i tot una mica naïf la importància de les modes, tendències i totes les expressions que les envolten.

Aquest sociòleg és, juntament amb Bauman, el més citat de tots en els assajos sobre l’efecte que la moda i les modes tenen en la societat.

A diferència d’altres autors, Lipovetsky té una gran vocació divulgadora, per la qual cosa el text és fàcil de llegir i de seguir, està ple d’exemples inspiradors i parla d’emocions i needstates des d’una òptica diferent i molt fèrtil per a estrategs i innovadors.

Cal no oblidar que Lipovetsky és un sociòleg i no un expert en màrqueting. En el text s’empren conceptes que en l’esfera del màrqueting tenen altres significats. Cal no perdre mai de vista que el punt de vista és el d’un analista social, no el d’un gestor/creador de marques/missatges.


10 continguts inspiracionals:

  1. L’autor compara la seducció amb un «joc teatralitzat els actors del qual intenten aparèixer afavorits per atreure l’interès i el desig de l’altre», per la qual cosa l’artifici (guarniment, vestir, manera de parlar, manera de presentar-se…) és clau. Tatuatges, maquillatge, materials i colors són clau en la seducció: durant la història no hi ha «teatre de seducció sense cos modificat per artificis».
  2. La societat actual ha trencat amb els codis, els rituals i les restriccions de la seducció, que a més ha perdut la seva connotació negativa/perillosa/temptadora i ha deixat d’estar controlada per institucions (família, societat, Església) i ha passat a ser una estratègia de venda.
  3. La seducció és omnipresent i l’autor ho lliga a la societat de mercat, a la necessitat constant de seduir i de seduir-se. El dia a dia està ple d’ofertes «atractives», productes «temptadors», experiències «seductores» i continguts «agradables».
  4. Allò seductor s’estén del privat al públic, al polític i a l’educatiu: tot ha de ser seductor, atractiu, captivador, entretingut. Des d’un míting polític fins a una classe a la universitat. Els codis de seducció poden arribar a perdre el seu component eròtic o sexual i ser aplicats en qualsevol entorn en què es vol persuadir o transmetre alguna cosa.
  5. Les marques treballen la seducció de manera narrativa i venen el procés de seducció. Els festejos, les intencions, els moments, les promeses… són les claus de la seducció. Rares vegades hi ha consumació, perquè fa que la seducció perdi la seva raó de ser.
  6. La manera com construïm relacions a través de les xarxes socials ens permet vendre la il·lusió d’una successió infinita de trobades alliberades de les tradicions i les convencionalitats socials.
  7. El text ofereix una cronologia i una cartografia molt inspiradora de conceptes com ara el fet de lligar, el flirteig i el rol de la moda, el maquillatge, les frases i les situacions. A ulls contemporanis pot resultar obsolet, però és una font molt rica d’inspiració estratègica.
  8. Avui dia trobem una seducció que viu en allò políticament incorrecte. L’ús de provocacions, declaracions falses, insults i vulgaritats… s’instal·la com una manera de convèncer i seduir de manera empàtica als que se senten abandonats, oblidats o fallats per l’entorn.
  9. Les marques aprofiten la seducció tot cultivant una estimulació incessant dels desitjos. L’autor, molt crític amb l’acció de màrqueting, acosta l’ús de la seducció a allò que ell veu com «la fabricació social de les necessitats».
  10. El text acaba amb una mirada al futur de la societat de seducció generalitzada, que veu amenaçada per cinc fronts: els reptes ecològics, la situació econòmica, les noves manifestacions polítiques, la multiplicació de les tècniques de vigilància i l’esdevenir del pensament racional, la cultura i l’esperit.

Crítiques professionals del llibre:

 


Si t’interessa aquest text, t’agradarà:

  • L’imperi de l’efímer, Gilles Lipovetsky)
  • El pintor de la vida moderna, Charles Baudelaire

Categoria:


The Catch by The Hunter
Aquest article i el seu contingut formen part de The Catch, tanc d'inspiració estratègica de The Hunter al que et pots registrar per rebre i accedir a tots els continguts.
Em vull registrar
M'interessa per la meva marca
Si vols conèixer com 15 anys investigant i mapejant ens permeten fer recomanacions estratègiques, innovadores i rellevants, escriu-nos i et contactarem per conversar.
Vull saber més