‘The Death of Expertise’, de Tom Nichols
“Saber no és el mateix que entendre i la comprensió no és el mateix que l’anàlisi”
| Nre. de pàgines: | 238 |
| Editorial: | Oxford University Press |
| Idioma: | anglès |
| ISBN: | 9780190469412 |
| Any d’edició: | 2017 |
| Any de publicació original: | 2017 |
| Plaça d’edició: | Nova York |
| On comprar-lo: | Amazon |
En 2 frases:
“Totes les veus, fins a les més ridícules, exigeixen ser considerades amb la mateixa seriositat i qualsevol afirmació contrària a això es menysprea com a elitisme no democràtic” “Si el doctor em digués que això passaria, però si Gwyneth Paltrow em diu que tirant aire calent a les meves parts privades curaré tots els meus mals, faré cas a la rossa perquè la col·lega en sap un niu, de ciència”
En 500 caràcters:
Encara que tinguem més accés que mai a informació, això no es tradueix en tenir més coneixement ni que es valori allò intel·lectual, l’experiència o la formació.
Emergeix un rebuig a l’«expertise», el qual se substitueix per intuïció, emoció i percepció, que defensem i equiparem al coneixement racional.
Prioritzar la intuïció i les emocions per sobre d’allò racional i el coneixement fa que es creï un ambient en què «tots sabem de tot» i en què tot s’ha de poder sintetitzar, resumir i abreujar.
Per què he de llegir-lo:
Aquest polèmic text defensa que moltes vegades el coneixement no es pot resumir en bullet points i que hi ha idees que necessiten tenir el seu temps i espai per ser explicades i compreses.
El llibre defensa la intel·lectualitat, el coneixement, l’experiència i la formació en una societat en què els que en saben no estan qüestionats pel mer fet d’haver invertit esforços a aprendre.
L’autor posa el focus als EUA, encara que considerem que les hipòtesis i les idees que defensa l’autor són perfectament extrapolables a tot Occident i tenen una rellevància especial en els entorns corporatius (organitzacions i marques).
Finalment, el llibre se centra en les esferes política i acadèmica. Això no obstant, molts dels continguts són aplicables als processos d’estratègia i d’innovació en organitzacions i marques.
10 continguts inspiracionals:
- Els Estats Units és un país obsessionat amb elevar la seva pròpia ignorància, ja que existeix un orgull en no saber coses. La ignorància es transforma en virtut: hi ha resistència activa a aprendre més o saber més coses. L’autor va més enllà i en diversos moments parla de la ignorància com una cosa «hip» de la mà de persones que eleven el rebuig d’allò intel·lectual com a signe de sofisticació cultural contemporània.
- L’«expertise» no tan sols es menysprea, sinó que es fa de manera agressiva derivat dels canvis en espais i canals en què es produeixen intercanvis d’idees. L’autor fa especial referència a les xarxes socials, els canvis en l’educació universitària i en els mitjans de comunicació.
- L’accés pràcticament universal a informació desdibuixa les diferències entre professionals i aficionats, estudiants i professors: entre els que tenen un èxit intel·lectual i els que no.
- De manera repetida, l’autor defensa que l’espai públic (mitjans, empreses, acadèmia) està format per persones poc informades que semblen saber de tot, que s’eleven a si mateixes qualificant-se d’autodidactes i que rebutgen qualsevol forma d’educació reglada i d’experiència. L’autor cita Ortega y Gasset i la seva crítica cap als pseudointel·lectuals, sense qualificacions i inclassificables.
- Els intercanvis d’opinió i de coneixement són imprescindibles, però això no significa que totes les visions serveixin de la mateixa manera ni que totes tinguin el mateix valor. El paper del talent, formació, experiència i validació per iguals («peers» en anglès) és crític a l’hora de valorar les aportacions.
- Saber coses no és el mateix que entendre-les i la comprensió no és el mateix que l’anàlisi. Fer les coses bé no és el mateix que esdevenir una font creïble de suport o d’aprenentatge sobre un tema en concret. Construint a partir de paraules de l’autor, «cantar bé en un karaoke no et converteix en el pròxim guanyador d’OT».
- «Confirmation bias» és un fenomen que l’autor detalla per referir-se a la tendència a cercar només la informació que confirmi allò que ja creiem, acceptar només els fets que reforcen la nostra manera d’explicar alguna cosa i menysprear dades que reptin allò que ja acceptem com a veritat.
- Existeix una profunda diferència entre generalitzar i estereotipar, encara que totes dues critiquen de la mateixa manera. L’autor condemna especialment la creació d’estereotips, ja que tenen una base ideològica que la generalització no té.
- Per a l’autor, el Brexit és un gran exemple de com la intel·lectualitat es polititza, s’ubica només en un costat de l’espectre polític i, per tant, se l’obliga a competir amb les emocions i els sentiments.
- Els experts ofereixen de vegades consells erronis i s’equivoquen, però la societat els necessita, per molt que ens entestem a no considerar-los. Ignorar experts informats no és realista ni aconsellable. Egoistament, com més expert sòlid, millor per a les persones i la societat en general.
Crítiques professionals del llibre:
Si t’interessa aquest text, t’agradarà:
- The Tyranny of metrics, de Jerry Z. Muller
- Fantasyland, de Kurt Andersen
