Elogio de la sombra, de Yun’ichiro Tanizaki
Aprendre d’allò subtil
| Nre. de pàgines: | 95 |
| Editorial: | Siruela (Biblioteca de Ensayo) |
| Idioma: | Castellà |
| ISBN: | 9788478442584 |
| Any d’edició: | 1994 |
| Any de publicació original: | 1933 |
| Plaça d’edició: | Madrid |
| On comprar-lo: | Fnac |
En 2 frases:
«I si haguéssim inventat el fonògraf o la ràdio, aquests aparells reproduirien millor les característiques de la nostra veu i de la nostra música» «Els elements indispensables en un lavabo són un cert grau de penombra, una netedat absoluta i un silenci tan intens que puguis sentir el brunzit d'un mosquit»
En 500 caràcters:
Un viatge per la cultura i el caràcter japonès en els anys 30 del segle passat que ens mostra com amaga els aspectes que defineixen l’estètica no tan sols d’aquest país sinó del món sencer.
Deambulant per aspectes variats de la vida quotidiana japonesa, Tanizaki ens revela un món que és tant nou com conegut, tant específic com universal.
Per què he de llegir-lo:
Aquest assaig és referència absoluta per entendre com ens enfrontem avui a l’anàlisi visual i sensorial del que ens envolta. Escrit el 1933, l’autor ens proposa un viatge per la sensibilitat japonesa del moment i la compara amb gustos i preferències en altres països.
Escrit (i traduït i editat) de manera magistral, el text és el millor regal que hom es pot fer quan vol preparar la ment per analitzar alguna cosa (una imatge, una proposta, un document) de manera pausada i prolixa.
Encara que estigui escrit per un japonès el 1933 i parla de la mateixa manera del valor dels vàters i de les qualitats de l’oratòria japonesa, el text té una capacitat interminable de despertar la sensibilitat des de l’empatia.
És el llibre més aconsellat i regalat per The Hunter, a més de ser l’assaig favorit de qui això escriu.
7 continguts inspiracionals:
- Més que no pas allò que està escrit en el text, el més rellevant des del prisma de la inspiració és allò que no hi és: l’ús que fa de l’absència i de les pauses. És simplement increïble.
- Introdueix visions sobre conceptes com ara la meditació que avui utilitzem de manera diferent. Ens dona una dimensió nova (escrita el 1933) a valors i actituds que tenen a veure amb la pausa i amb el fet d’apreciar el present.
- El text deambula amb un aparent atzar entre estades, temes, disciplines i punts de vista. No és gens exagerat dir que captura l’atenció d’una manera totalment lineal que inspira molta de la literatura japonesa contemporània que tant inspira avui dia.
- Sense oblidar que és un text escrit en japonès als anys 30 i que té certs atributs de la seva contemporaneïtat (és racista, misogin i una mica xenòfob), el text ens ajuda a entendre per què determinats atributs de la societat «popular» japonesa han arribat a Occident i la forma en què ho han fet.
- L’estètica japonesa prioritza altres sentits i paisatges visuals: davant d’allò brillant, llis i pur que a Occident es considera bell, l’autor eleva allò fosc, imperfecte, rom i mostra orgullós el valor del desgast pel seu ús repetit. Quan anem avui a Muji, escoltem Marie Kondo o veiem Lost in Translation, de Sofia Coppola… tot surt d’aquí.
- L’autor ens acompanya durant l’assaig adoptant diversos rols d’una manera amb prou feines perceptible. És observador, crític, client, consumidor i víctima alhora. Es presenta com a espectador i actor, com a jugador i com a àrbitre.
- El text convida a reivindicar allò que sembla quotidià i sense importància. Les seves observacions sobre les juntes d’una finestra, sobre el so de les estufes o el color de diverses menes de bombetes són una inspiració perfecta per saber elevar aquells aspectes de les nostres marques i productes que a priori poden semblar anodins.
Si t’agrada aquest text, t’agradarà:
- La llebre amb ulls d’ambre, Edmund de Waal
- Breu història de la imatge, Michel Melot
